Reial Monestir de Santa
Isabel de Sarrià.
Deixeu-me dir primer que
no s’ha de confondre amb el Real Monasterio de Santa Isabel de Madrid del segle XVI que pertany al Patrimoni de
Tornem a Sarrià. L’edifici del monestir va ser edificat, d’acord amb els plànols de l’arquitecte Telmo Fernandez, pel mestre d’obres Joaquim Codina Natali, per encàrrec de les monges Clarisses, que havien comprat el terreny a 1877.(límits color vermell)
La finca anomenada antigament Mas Serra, havia estat propietat de Manuel Gil de Palacios i la va comprar a 1778 la família Sagarra (límits color groc). Els Segarra va començar a urbanitzar la finca a 1846, després de la guerra carlina on van gastar part de la seva fortuna, com a bons carlistes que eren.
Durant l’epidèmia de còlera de 1865 que va causar molts morts a Sarrià els Sagarra que estaven a Sarrià van resultar molt afectats en morir 7 persones de la casa, de manera que van decidir vendre la seva casa i el que quedava de finca a Miquel Boada Vilomara que ho va vendre a les monges Clarisses l’any 1877.( Terciàries de S. Francesc d’Assís ). L’any 1878 s’hi van instal.lar 20 monges i 4 laiques.
Les monges que van fer construir l’edifici eren les que des de 1564 estaven al monestir conegut com Elisabets, al carrer Elisabets de Barcelona cantonada al carrer Xuclà. Aquest convent de Barcelona l’havia iniciat una begina de nom Joana Fornés d’Arbeca a qui aviat deixaren una casa per viure i el bisbe dona permís per a fer-hi una església. El Rei Felip II i la seva esposa Juana d’Austria les van ajudar en diferents ocasions: any 1576 va donar 1.000 ducats i a 1584 va donar 300 lliures barceloneses.
Les abadesses del convent de Barcelona que demanaren permís a l’Ajuntament de Sarrià varen ser Leocadia Garcia i més tard Concepció Moliné.
Com hem dit a 1878 les monges es traslladaren a Sarrià per a seguir fent vida de claustre i oració, i van estar-hi més de 100 anys. En arrivar van estar dos anys al carrer Rocaberti 12 mentre es feien les obres. El convent no va patir ni en els fets de 1909 ni durant la guerra civil, encara que les monges van marxar, van poder tornar acabada la guerra.
El permís definitiu el va signar l’alcalde Ramon Miralles el 5 de març de 1881.
|
|
|
A partir de 1946 les monges van compartir l’edifici amb una escola fundada per Mossèn Francesc Ros Vendrell ( 1907-1991 ), que era capellà del convent i professor a l’escola alamana. Va ser una escola de gran tradició a Sarrià, que mereix un capítol a part.
L’any 1990 les monges marxaren a Laver-Subirats on varen construir un petit convent a la que havia estat rectoria de Sant Pere de Lavern.
A partir de 1995 l’escola i convent passaren a ser escola dels “Legionarios de Cristo”, que van ampliar i remodelar tot l’edifici, respectant el claustre i la capella.
Actualment hi ha
soterrani amb piscina, instal·lacions esportives amb un total de
El projecte de remodelació es obra del despatx d’arquitectes “pb2”
Bibliografia. Real monasterio de Santa Isabel. Antonio Pauli Melendez