Aquest personatge nascut aproximadament l’any 1780 durant els anys 1805 a 1809 s’estava fent una casa al carrer Major de Sarrià. Era un empresari constructor que estava casat amb Magdalena, originària de Figueres, i tenia dos fills anomenats Miquel i Francesc. Va morir l’any 1817.

Recopilació dels fets més notables d’en Miquel Giralt:

En començar la guerra al 1808, ja no hi havia collites, no hi havia feina, era difícil anar a treballar a altres poblacions, i van començar els impostos de un i altre bàndol. A les arques de l’Ajuntament no hi havia un duro i les obres de l’església començada a 1781 es van aturar. Llavors en Miquel Giralt va pagar les obres imprescindibles per a cobrir l’església amb els seus diners, de manera que agradava a Déu i donava feina i jornals als sarrianencs.

Per ajudar als grups de guerrillers organitzats contra els francesos va organitzar la construcció de trencadures als camins de Sant Feliu, Sant Just i Esplugues impedint el pas de carros i canons francesos.

( 12 octubre de 1808)

Els exercits francesos havien ocupat Sarrià i el nostre personatge va fer-se amic del General francès del Regiment de Belitres. Això li va permetre saber les seves intencions i conèixer amb antelació el moviment de les tropes. En una ocasió sabent la intenció dels francesos d’atacar la guarnició de Sant Cugat va fer avisar al militar espanyol Conde de Caldagues. I va acompanyar la nostra infanteria de nit pels camins de muntanya cosa que va permetre una gran victòria contra els francesos. Llavors va tornar de seguida a Sarrià per a consolar la dona del Coronel Foresti de la desfeta que havia sofert el seu marit, guanyant-se així la nova confiança del coronel i del cunyat d’aquest el General Lequi.

El dia 7 d’abril de 1809 els francesos que ocupaven Barcelona volien que les autoritats catalanes juressin la seva lleialtat a Napoleó i al govern francès. La majoria dels patriotes s’hi van negar i en total 23 autoritats, entre regidors, membres de l’Audiència, etc van anar a parar a la presó de Montjuich. Els següents dies també volien obligar a fer el jurament als altres càrrecs, entre ells l’Administrador del Correu, F. Xavier Manzano, i també va anar a la mateixa presó. Però Manzano era amic d’en Miquel Giralt qui va aconseguir treure’l de Montjuich quan els anaven a deportar a França, subornant els oficials francesos, amb 300 duros de plata.

La possessió de les illes Medes era de vital importància militar per poder evitar l’entrada de vaixells francesos que volien desembarcar a L’Estartit i atacar Girona. El 11 de novembre de 1811 en Miquel Giralt amb paletes i minaires de Sarrià es va embarcar a Arenys a la fragata anglesa Undaemted amb el coronel de zapadores Josep Massanés per anar a les Medes ja que calia reconstruir el fortí i construir un nou embarcador a la part sud de l’illa gran. No sabem quants mesos van estar-hi però sí que es va poder evitar l’arribada de l’auxili naval que esperaven les tropes franceses.

Com podeu veure va ser tot un personatge. Però sembla que aquestes accions no li van ser prou ben recompensades doncs sabem que encara al 1818 i 1820 quan ell ja era mort la seva dona havia d’atendre reclamacions judicials dels treballadors de Sarrià que no havien cobrat les seves feines. I el 1833 el seu fill va demanar a l’Ajuntament un certificat de totes aquestes accions del seu pare " a los efectos oportunos".