Sarrià durant la invasió francesa de 1808 a 1814

A finals de 1807 Napoleó va començar a reunir un exèrcit a Perpinyà que era una barreja molt heterogènia ja que, a part lògicament dels francesos, hi havia uns 30.000 italians, i també suïssos, alemanys i d’altres nacionalitats. I entre els italians va destacar per la seva crueltat, ambició i robatoris Giusepe Lechi.

El dia 13 de febrer de 1808 van arribar a Barcelona i ja s’hi van quedar com força d’ocupació. El dia 29 es van apoderar de Montjuïc i la Ciutadella.

El 13 Juny 1808 el General Lechi va ser enviat a vigilar el pla de Barcelona i va apoderar-se de San Pere Màrtir que estava defensat per 15 o 20 homes del poble de Sarrià.

El 18 de juny de 1808 es va crear a Lleida la Junta Superior de Catalunya per tal d’organitzar la resistència a la despòtica actuació militar dels invasors.

El 23 del mateix mes es decideix crear una força militar catalana, que no es podia nomenar exèrcit ja que eren gent sense cap formació militar. Havien de ser 40.000 homes voluntaris i no està molt clar perquè la gent els deia miquelets. De Sarrià es van apuntar uns 40 joves que cobrarien 4 rals diaris

El 27 del mateix mes Mosen Sagai de Vallvidrera va veure acostar-se una patrulla d’italians que apuntant-lo amb els fusells li van prendre tot el que van trobar: 200 lliures i un rellotge. Després van entrar a l’església i van robar els vasos sagrats i altres peces d’or i plata. Cada vegada que el general francès Duhesne feia expedicions a Mataró o Girona, deixava el comandament de Barcelona a Lechi que organitzava incursions en els pobles del pla de Barcelona per avituallar-se i exigir contribucions en espècies, o sigui, farina, sal, carn, civada, palla, etc.

Al mes d’agost veiem els francesos assentats de forma estable a Sarrià

El 24 de setembre un llamp va caure a Sant Pere Màrtir i va causar un incendi que va ensorrar els sostres de Sant Pere Màrtir on van morir cremats uns 80 francesos.

Els exèrcits francesos ocupaven Sarrià i en Miquel Giralt va fer-se amic dels militars. Això li va permetre saber les seves intencions i conèixer amb antelació el moviment de les tropes.

El 12 octubre de 1808 coneixent en Miquel Giralt la intenció dels francesos d’atacar la guarnició de Sant Cugat va fer avisar al militar espanyol Conde de Caldagués. I va acompanyar la nostra infanteria de nit pels camins de muntanya cosa que va permetre una gran victòria contra els francesos. Llavors va tornar de seguida a Sarrià per a consolar la dona del Coronel Petro Foresti de la desfeta que havia sofert el seu marit, guanyant-se així la nova confiança del coronel i del cunyat d’aquest el General Lechi.

Els francesos i italians no van poder apoderar-se de Sant Cugat i el 2º batalló italià a les ordres del Coronel Foresti van tornar als seus aquarteraments de Sarrià.

El 7 de novembre el General Vives màxima autoritat del exercit nacional espanyol ataca las carenes de Esplugues i Sarrià, i els francesos fugen i es tanquen a Barcelona. El 26 de novembre comença el setge de Barcelona, que va durar fins el 16 de desembre.

A principis de desembre va saber-se que havia travessat la frontera un nou exercit de reforç dels francesos a les ordres de Saint Cyr. Molts habitants de Barcelona van fugir de la ciutat. Entre el 8 de novembre i el 11 de desembre van sortir unes 12.000 persones

El 16 de desembre de 1808 el Conde de Cladegués, militar espanyol, davant de la proximitat de l’exercit de reforç que manava Saint Cyr abandona les seves posicions al pla de Barcelona i especialment Sarrià, on van abandonar els magatzems de menjar i municions, per anar a fer-se forts a Molins de Rei.

Segons relat del Pare Guardià dels Caputxins del Desert aquell mateix dia a la tarda (16.12.1808) entraren els francesos a Sarrià saquejant la població. I es van quedar a casa Lladó. El saqueig de Sarrià va durar tot el dia 17.

Havien fugit casi tots els seus habitants ( unes 400 persones refugiades principalment a les masies de Vallvidrera). El dia 18 algunes persones van començar a baixar de les muntanyes on s’havien refugiat. Dos frares van baixar fins el poble trobant alguna guàrdia militar francesa pel camí. Van enterrar dos homes que van trobar a prop del desert i 3 més al cementiri del poble. El dia 19 encara van enterrar-ne 5 més. En la plaça de l’Ajuntament hi havia altre guàrdia de 4 soldats d’infanteria i dos de cavalleria. I així continuà fins el dia 26 de desembre en que ja havien tornat els habitants del poble.

 

El 26 de desembre de 1808 Laserna avança des de Sant Cugat i s’apodera de Sarrià, que havien abandonat els francesos, i es va instal.lar a Pedralbes, a Sta. Caterina i a prop de la riera de Vallvidrera (can lladó) també va encerclar el Fort de S. Pere Màrtir que es va rendir el dia 27 de desembre apoderant-se els catalans de cinc canons i fent presoners a un oficial i 104 soldats. Encara, el 5 de gener de 1809 la bateria muntada a Sarrià entre Can Rosàs i Pubilla Casas bombardejava el destacament francès situat a la Creu Coberta.

El període mes horrorós va ser el de març a desembre de 1808, en que els invasors en comptes de trobar la col·laboració que esperaven van haver de resistir i robar tot el que necessitaven per viure. La majoria ni tant sols cobraven el seu sou i el recurs al pillatge va ser general i tolerat pels seus generals, que de passada creien que així debilitarien la resistència.

Tot això no és que només ho diguin els afectats, com el P. Ferrer, que deia: "Los templos han sido robados, destruidos sus muebles y robadas todas sus cosas de valor", sinó que tenim el testimoni d’un militar italià, dels militars de carrera i honor que van veure com els havien enganyat en venir a Catalunya. El 21 de novembre escriu així:

"La guerra que hasta ahora hemos hecho en Cataluña ha sido una verdadera escuela de ferocidad y de desmoralización. … El hecho de que los generales hayan frecuentemente ordenado o tolerado los saqueos, las devastaciones, los incendios ha desmoralizado sobremanera a nuestras tropas. La conducta de nuestros generales Duhesne y Lechi no ha sido, ni es, la más conforme a la justicia. Si prestáis atentos oídos, no escuchareis resonar otro ruido entre las colinas de Horta, Gracia y Sarrià, entre las riberas del Llobregat al Besós, que las voces de robos y pillajes. Todo lo que se encuentra, trigo, aceite, vino, animales muebles y hasta jaulas de loros, todo es tomado y llevado a Barcelona para venderse y conseguir dinero."

 

Durant la major part de 1809 la situació era la següent:

Els francesos seguien amos de Barcelona, però estaven quasi bloquejats dintre les muralles. Periòdicament havien d’enviar grups de soldats als pobles del pla de Barcelona per aconseguir tot el que necessitaven. Aquests grups eren cada cop menys nombrosos ja que el gruix de l’exèrcit francès estava ocupat en el setge de Girona que vas durar molts mesos.

Qualsevol dia i a qualsevol hora hi havia incidents a l’exterior de les muralles de Barcelona en els camins que conduïen als pobles veïns; Sants, S. Boi, S. Vicens dels Horts, Sarrià, Horta, S. Andreu, on eren assaltats els transports d’aliments pels grups de "miquelets" i altres guerrillers locals més o menys organitzats, en col.laboració amb grups de l’exèrcit que manava la Junta Suprema de Catalunya.

El dia 7 d’abril de 1809 els francesos que ocupaven Barcelona volien que les autoritats catalanes juressin la seva lleialtat a Napoleó i al govern francès. La majoria dels patriotes s’hi van negar i en total 23 autoritats, entre regidors, membres de l’Audiència, etc van anar a parar a la presó de Montjuïc. Els següents dies també volien obligar a fer el jurament als altres càrrecs, entre ells l’Administrador del Correu, F. Xavier Manzano, que també va anar a la mateixa presó. Però Manzano era amic d’en Miquel Giralt de Sarrià, qui va aconseguir treure’l de Montjuïc quan els anaven a deportar a França, subornant els oficials francesos amb 300 duros de plata.

El 19 d’abril els militars francesos van demanar als comerciants de Barcelona un emprèstit de 60.000 duros a conta del diners que havien de rebre de França. Ens consten les aportacions de famílies vinculades a Sarrià; Antonio Dodero va aportar 2.800 duros, Josep Cuyás 425, Bartolome Pazzi 340, Pablo Castelló 317, Josep Gironella 2.600.

El 3 de juny de 1809 el capità Jose Manso, mentre durava el setge de Girona, el mateix dia en que els francesos afusellaven a Barcelona els patriotes catalans, es va fer amo del baix Llobregat i part del pla de Barcelona. Els francesos estaven situats a Sant Pere Màrtir i des d’allà vigilaven tots els moviments a les ribes del Llobregat i fins a Gràcia i Collserola. Els 40 homes que anaven amb Manso van estar esperant amagats tota aquella nit. I al moment que sortia la guarnició de San Pere Màrtir els va atacar i van fer 25 presoners, apoderant-se del fortí.

 

A l’agost d’aquell any (1809), el general francès Duhesme que manava a Barcelona, en un to desesperat que indica que les accions del poble anaven a més, va publicar el següent decret:

"Considerando que los bandidos corren inpunemente por el campo, saquean a los caminantes y detienen y asesinan a los soldados que van solos, decreta: que todo paisano convicto de haver detenido pasageros o militares será pasado por las armas y si el delito se hubiese cometido en un pueblo y los habitantes lo hayan tolerado se condenara a dichos habitantes a una multa por la primera vez y la segunda el lugar será saqueado."

A cada atac, la por dels francesos a sortir de les muralles era més gran però també suposava una represàlia més violenta. Com va passar el 7 de desembre de l’any 1809 en que, com moltes altres vegades els saltejadors fugien cap a Sarrià, i el general Duhesme va manar ocupar-la militarment, registrant totes les cases i triant a 5 homes que van afusellar a la plaça del poble i la cosa hauria anat a més de no ser per la intervenció de Magí Negrevernis que va poder calmar els ànims.

El 17 de desembre els francesos arriben a Sarrià on maten una vaca i se la mengen a la sortida del poble.

El dia 20 de desembre nou decret que deia: El que se encuentre con armas será irremisiblemente ahorcado, sin otra forma de proceso. La casa en donde se haga resistencia será pábulo de las llamas. Los hombres malvados que os proporcionan las armas conocen bien que no podeis resistir al ejército francés. ¿ que es, pues, lo que podéis esperar? la muerte !!!!!

1810.

EL 10 de juliol va haver-hi dos incursions espanyoles per robar el blat que els francesos tenien a casa del mestre de Esplugues i al molí del Clot, que varem provocar una nova sortida de càstig dels francesos el dia 11 de juliol. En aquesta sortida van atacar Sant Pere Màrtir que estava defensat pel capità Daniel Desayre amb 200 homes i alguns sometents. El resultat es que el francesos van fugir cap a Sants i Sarrià.

El 28 de juliol Miguel Iranzo cap de les forces espanyoles del Llobregat destaca unes forces amb el coronel Osorio que cauen sobre Sarrià atropellant als francesos que hi havia. Ens consta que van ser ajudats per les guerrilles del Coronel Andrés Bacigalupi de manera que els francesos van haver de retirar-se a Barcelona.

El 12 d’agostles tropes franceses despres de introduir un convoi a Barcelona, s’escampen i s’intal.len a Sant Feliu, Esplugues, Sarrià, Gracia i Sant Andreu.

el 7 se setembre Manso amb els seus tiradors del batalló de Antequera estava amagat als voltants de Sarrià i van atacar una força que sortia de Barcelona perseguint-la fins a Montjuic.

el 12 de setembre van sortir dos divisions franceses una cap a Esplugues i l’altre a Sarrià atacant a San Pere Màrtir que es ca defensar i els francesos es van retirar cap a Sarrià i cap a Sants. El tinent coronel Andres Bacigalupi que defensava les altures cau sobre Sarrià i fa fugir als francesos cap a Barcelona.( diario de mallorca 28.07.1810)

el 25 de setembre de 1810 Manso entra a Sarrià i s’emporta la contribució del vi que el dia següent s’havia de pagar als francesos.

El 8 d’octubre el 11e regiment de línia dels francesos, que estava preparat a Perpinya per poder suplir moltes de les desercions dels soldats sobretot italians, suissos i alemanys , entra fins a Girona i el tercer batalló manat pel Comandant Lanca arriba fins a Barcelona i s’acatona a Sarrià on s’estigué fins amitjans de maig de 1811

El 25 de novembre arriba un altre convoi de reforç de 14.000 homes i 2000 de caballeria, que queden acampades al pla de Barcelona ( sant andreu, el clot, sarrià i sans) abans de sortir per atacar tarragona.

El 26 de novembre marxen les restes de les forces franceses que quedaban de italians, suissos i alemanys.

1811

El govern catalá es va instal·lar a Tarragona. El militar Campoverde va ser nomenat jefe suprem sense prou merits. Mentrestant Manso pel seu compte ataca San Pere Martir el dia 1 de març, sense resultats.

El primer mig any perdut per la inactivitat de Campoverde.

A Juliol les Corts de Cadiz anomenen a cap de l’eercit a Catalunya a Lacy que es proposa recobrara les illes Medes.

El 27 d’agost el Coronel Green i el baró d’Eroles amb 150 homes embarcan a la fragata anglesa Indomable i ataquen les illes Medes apoderant-se del castell, pero veient que era indefensable li calen foc i tornen a Arenys.

El 11 de setembre Lacy amb 200 homes embarcan a la fragata anglesa Undaemted amb el coronel de Zapadors Josep Massanes i consegueixen construir un nou embarcadero a la part de migdia inutilitzant el port que mirava cap a l’Estartit. La possessió de les illes Medes era de vital importància militar per poder evitar l’entrada de vaixells francesos que volien desembarcar a L’Estartit i atacar Girona. En Miquel Giralt constructor de Sarrià amb paletes i minaires de Sarrià es va embarcar a Arenys a la fragata anglesa Undaemted amb el coronel de zapadores Josep Massanés per anar a les Medes ja que calia reconstruir el fortí i construir un nou embarcador a la part sud de l’illa gran. No sabem quants mesos van estar-hi però sí que es va poder evitar l’arribada de l’auxili naval que esperaven les tropes franceses.

Cap a finals d’any els francesos es van replegant cap a Barcelona doncs no poden defensar Igualada, Cervera, Montserrat, etc.

 

1812

Sabem que el dia 1 de gener de 1812 els francesos exigien una contribució als pagesos de Sarrià que no podien pagar, sort d’en Magi Negrevernis que va avançar els diners. En total van ser 2.200 lliures. Els interessats que firmen el rebut son els següents: Anton Cuyás, Benet Cuyás, Josep Gelabert, Sebastià Canet, Ignasi Modolell, Joaquin Closas, Joaquim Piera Santomá, Grau Piera i Josep Sangés, comprometent-se a retornar els diners a Magi Negrevernis.

Encara que ens consta que l’any 1837 encara no havien tornat els diners a Negrevernis.

1813

 

Agost 1813 Suchet abandona València i fuig cap a Barcelona on acampa als seus voltants amb uns 25.000 homes, tornen a començar els robatoris a Sarrià.

1814

Al 19 de gener de 1814 encara estan els francesos acampats a Sarrià.

A primers de febrer marxa definitivament Suchet cap a França, deixant el camp lliure per que el 9 de febrer arribin a Sarrià 8000 homes nacionals a les ordres de Sarsfield.

El 24 de març de 1814 va entrar el rei Ferran VII a Espanya, va pasar per figueres i Girona, però no va entrar a Barcelona doncs encara hi havia tropes franceses.

Per fi el 28 de maig queda lliure Barcelona, el quarter general de les tropes nacionals era a Sarrià.

El 30 de maig s’organitza una processó amb els bust i un retrato del rei en una carrossa triomfal des de Sarrià a Barcelona que presideix el general Francisco Copons i Navia. La gent surt tot al llarg del camí cridant i amb el rerafons del repic de campanes de Sarrià, Gracia, Sants, i la catedral de Barcelona,