Els safareigs de l’hort de la vila

L’any 1761 el Batlle i regidors de Sarrià varen fer un acord amb els Pares de l’Oratori de San Felip Neri pel qual l’Ajuntments es quedava un terreny que estava situat entre el carrer major i el torrent de Can Fontanellas, entre les finques de Can Cuyás i la de Can Canet. En total unes dues mojadas.

Allà s’hi van construir els safareigs per a la gent del poble i uns horts comunals, aprofitant l’aigua que sobrava de la mina i la font de la plaça.

Uns trenta anys desprès, al 1797 calia fer obres de millora en la mina d’aigua, reparació del forn i botiga del pa, reparació del conducte de la font fins els safareigs, augmentar la fonda de la plaça en dues habitacions i fer la torra de l’església. A les arques comunals no hi havia diners i els va semblar que la única solució passava per vendre’s els terrenys de l’hort de la vila.

Es va dividir en …. solars per a fer-hi cases, obrint un carrer al mig per el fàcil accés a totes elles. Les mides eren les acostumades, es a dir 26 pams d’ampla per uns 100 de fondo, seguint la configuració del terreny. Era el que en deien un cos de casa. La majoria de cases del poble eren d’un cos, algunes de dos cossos i fins i tot n’hi havia de tres cossos.

Els interessats pagarien una quantitat inicial de 30 lliures i una quantitat anual de 5 lliures de manera que s’aconseguirien diners per les obres i reparacions i amés creixeria el poble tant mancat d’habitatges.

Vist així sembla molt fàcil però tot això va comportar un llarg expedient a Madrid doncs calia l’aprovació del Supremo Consejo de Castilla que no va arribar fins a febrer de 1798. I encara es va haver de vèncer l’oposició dels dos veïns col.lindants en Cuyás i en Canet.

Per fi es va fer la primera escriptura a 1798. L’interessat va ser en ………………

I entre les obligacions de l’adquiridor hi havia la de construir-hi una casa en el termini d’un any com era habitual a l’època. Després es van anar venent solars fins 1802.

Al final del carrer per la banda del torrent van quedar uns solars sense edificar i l’Ajuntament a 1846 va aprofitar per posar-hi el corral i escorxador. Això va portar molts plets amb els veïns i amb els que els havien comprat, de manera que es van habilitar uns nous terrenys a prop de Can Gardeñas.