L'origen i el camí de les monges fins a arribar a Sarrià.
L’actual monestir a Sarrià prové del trasllat del que existia a Barcelona, i que era un dels mes antics de la ciutat, primer fora de les muralles i després a dins de les noves muralles. En aquell lloc encara hi ha l’església antiga.
Durant tot el segle XIX les monges benedictines de Sant Pere van patir perills y trasllats, fins que van optar per traslladar-se a Sarrià.
Primer van ser els exercits de Napoleó que al 1808 que al avançar cap a Barcelona van apoderar-se de part del monestir. Les monges van marxar a Vilafranca i van tornar a 1814.
Entre 1820 i 1823 el convent va ser dedicat a presó pública i les monges se’n van anar al convent del Carme, al carrer Notariat. Tornaren al seu lloc a 1828
L’any 1835 van ser exclaustrades, i a 1855 encara vivien en un pis de la plaça Santa Anna.
Al 1858 van tornar al monestir però ocupant un edifici petit doncs el gran continuava sent presó pública.
Amb la revolució de 1868, i concretament a primers de 1869 van haver de marxar altra vegada.
I encara que a 1872 podien tornar al monestir, estava pendent una ordre d’enderroc pel mal estat de l’edifici.
Al final l’any 1874 obtenen de Roma el permís per a vendre el que els quedava. Gràcies a les gestions d’una empresa anomenada “ Sugrañes, Carbó y cia” van adquirir un terreny a les afores de Sarrià que era propietat del Sr. Juan Margenat.
Les monges el 19 de maig de 1876 van fer un trasllat provisional a una torre de la Bonanova que els va cedir el Sr. Pelayo Camps, al carrer Sant Delfí.
De l’edifici actual a Sarrià es va posar la primera pedra el 15 de setembre de 1877. Era un projecte tècnic del Sr. Antoni Robert. La façana de l’edifici té la data de 1878, i definitivament el 13 d’agost de 1879 van entrar hi a viure les monges.
El constructor inicial va ser substituït per seu germà Epifanio Robert Moreras, que va aprofitar més de 5.000 maons del edifici antic de barcelona. La direcció d'obres va ser Salvador Vinyals.
Durant el incendis de 1909 no van patir cap problema, però a la guerra de 1936-39 va ser incendiat, les monges varen marxar i l’edifici es va fer servir pel servei d’intendència de la Generalitat. El 6 de maig de 1945 es va tornar a consagrar a la que va assitir Aureli Escarré com a codajutor del monestir de Montserrat.