Sanatori del Tibidabo
Can Rectoret
Les Planes.
Sanatori del Tibidabo. Can
Rectoret. Les Planes
Abans de tot hem de senyalar que l’edifici que encara queda del
Sanatori de Can Rectoret esta inscrit amb nivell de
protecció B, 08019/2298, amb totes les implicacions legals que això suposa.
Destacar que les fons principals d’informació documental son les
municipals d’una zona urbanitzada de forma privada sense cap pla aprovat,
i per tant no hi ha tota la constància de tots els permisos d’obres, fins
que es va legalitzar a 1980 quan el edifici del sanatori ja no existia.
Existeix també la documentació de l’arquitecte Joan Rubió Bellver que
està dipositada a l’arxiu del Collegi d’Arquitectes de Barcelona.
Son interessants les cites d’aquesta obra modernista que fan Oriol Bohigas i Ignasi Solà-Morales.
I encara citaria com a font de bona informació un treball de fi de carrera
de
Context històric:
El sanatori de Can Rectoret a Les Planes neix en
un moment en que coincideixen dues tendències a la societat que afavoreixen
aquesta mena de projectes.
D’una banda l’aspecte sanitari.
La tuberculosi es la gran causa de mortaldat després de les epidèmies de
pesta de 1854 i 1865. Per aquesta malaltia no hi havia cap sistema curatiu.
L’any fins l’any 1882 en que Koch
descobreix el microorganisme que l’origina. Però fins 1947 no es comença
a fer servir l’estreptomicina que resulta apropiada en la majoria de
casos. Tradicionalment es buscava l’aïllament dels sanatoris
antituberculosos per port del contagi i confiar en la natura, el repòs i la
bona alimentació, respirant aires saludables de pins, o arran del mar.
El desencadenant últim per a començar a actuar al nostre país va ser la
mort a 1885 del rei Alfons XII precisament de
tuberculosis, i la celebració a 1888 del Congres de Ciències Mèdiques a
Barcelona.
La iniciativa del sanatori de Les Planes era d’una societat privada
anomenada “Sanatori del Tibidabo” que presidia Salvador Andreu.
Al 1905 es crea el primer dispensari públic a Barcelona per a tractar la
tuberculosi. El 1906 hi ha constància que el Dr. Narcís Fuster, regidor de
l’Ajuntament de Barcelona va viatjar a Berlín a visitar establiments
antituberculosos. També a 1906 el Dr. Fuster i l’arquitecte autor del
sanatori de Can Rectoret, el dia 23 de març van donar
una conferencia a l’ateneu obrer del districte segon de Barcelona parlant
dels sistemes constructius dels sanatoris. El “Patronat de Catalunya per
a la lluita contra la tuberculosi” a 1909 va comprar una finca a prop de
Terrassa anomenada Torre Bonica. El mateix 1909 es fa una emissió de segells de
correus amb el símbol de la lluita antituberculosa per a finançar les despeses
de la construcció del Sanatori. I també el 14 de febrer de1909 La comissió
municipal d’higiene de la infància va acordar la fundació
d’un sanatori-escola per a nens pretuberculosos i establir-lo a la muntanya del Tibidabo en
un punt encara no decidit per a poder-hi acollir 25 nens.
Fora de l’àmbit escrita de la tuberculosis, també son d’aquesta
dècada, la facultat de medicina, l’hospital clínic, el nou Sant Pau, la
clínica de l’Aliança i els dispensaris blancs.
D’altra banda la febre urbanitzadora
de la muntanya del Tibidabo.
Recordem breument, només per a situar-nos, que a 1864 l’arquitecte
Elies Rogent ja havia projectat la construcció del pantà de Vallvidrera, que va
fer possible la urbanització del Lake Walley Park, que a 1888 es construeix
la carretera del Tibidabo, a 1891 ja hi havia una concessió pel funicular del
Tibidabo ( encara que no va funcionar fins 1906), a 1899 el Gran Hotel de
En totes aquestes operacions urbanístiques, com diríem avui, hi
surten sovint dos noms: Ramon Miralles, alcalde de Sarrià, com a propietari
d’algunes de les finques, i el farmacèutic Salvador Andreu.
La finca i l’edifici.
Can rectoret prové de una finca més gran anomenada Can
Castellví de
Rectoret va vendre la finca a
La societat va ser creada al Juliol de 1903 segons noticia apareguda
al diari “
Al 1905 hi ha un permís d’obres particulars concedit per
l’Ajuntament de Sarrià d’un edifici de safareigs i serveis.
(edifici actual ).
Les obres dels safareigs es van iniciar a desembre de 1903.( diari
“los debates”)
El dia 31 de gener de 1906 “la vanguardia”
anuncia la nova composició del consell d’administració de la societat
“Sanatorio del Tibidabo”. Dr. Salvador
Andreu Grau, Dr. Joan Ribas Pèrdigo
i Dr, Josep M Bofill Nebot,
que acorden imprimir mes activitat a les obres per poder-les acabar ben aviat.
L’any 1908 consta la visita dels alumnes de l’Escola de Mestres
al sanatori del Tibidabo.
En els “anales de la real academia de medicina de 1916 el Dr. Agusti
Bassols Prim diu “no creo que haya una
verdadera convicción de la utilidad
de los sanatorios, ni siquiera entre la clase médica. A dos pasos del Tibidabo se ha levantado
un edificio para sanatorio,
y ahí está sin que sea posible su
funcionamiento”
“los cálculos de funcionamiento
establecidos por la sociedad
“Sanatorio del Tibidabo” por un año son los siguientes:
gastos personal 50.000 ptes, manutención de 60 enfermos son 109.500
ptes. Total 159.500 ptes
ingresos de 60 pensionistas son
262.800 ptes.
lo que supone un beneficio del 10 %.”
L’edifici estava previst per a 120 persones ingressades.
Que deien els diaris
Reproduïm les noticies aparegudes a la premsa de l’època.
En el Diari de Reus hi ha una noticia el dia 20 de juny de 1900 que
qüestiona una mica l’origen del Sanatori:
“El sanatorio que se piensa
edificar en las montañas del Tibidabo-Rabassada
no será ningún hospital sino meramente una casa de recreo
con sucursales a distancia de la misma,
donde encontrarán, dadas las condiciones higiénicas,
la más pronta reposición de fuerzas, las personas que por exceso de trabajo o por enfermedad las hubiesen perdido.
Únicamente serán admitidos en el Sanatorio los enfermos de anemia, neurastenia, debilidad general y convalecientes de enfermedades no
infecciosas.
Para la curación de enfermos
del aparato respiratorio se
ha acordado no emplazar el edificio en las montañas del
Tibidabo ni
O sigui que al menys inicialment estem davant d’un projecte que
s’assembla més a un Balneari que no un Sanatori.
Con escritura ante notario se ha constituido en esta
capital la sociedad «Sanatorio
del Tibidabo», que tiene por objeto
edificar sobre unos terrenos
vastísimos de veinte millones de palmos situados en
Después de visitar los principales
Sanatorios de Europa una comisión
de señores médicos y el arquitecto de la sociedad «Sanatorio del Tibidabo», han empezado
las obras de un edificio de
Adelantan con actividad las obras que efectúa
El “Bien Público”
del día 9 de maig de 1909 anuncia que “en la próxima semana quedará totalmente acabado el edificio de
Del estudi de la urbanització de la finca de Can
Rectoret sembla poder deduir-se que la
ubicació apropiada per a l’edifici del sanatori seria el punt més alt de
la finca, on es rebria el màxim d’hores de sol, situat mirant al sud,
millors vistes i més ventilat ( punt A ) i l’edifici actual dels
safareigs s’hauria escollit en funció de la font d’aigua que
s’havia trobat ( punt B ) coincident amb la nau central. Aquest últim
està situat a una cota de
Existeix encara avui un pas entre una finca i l’altre el que ens
confirmaria las dos parcel·les dels dos edificis.
La finca actual te segons les dades cadastrals te una extensió de
La finca gran on hi hauria hagut l’edifici del sanatori seria
d’una superfície de
En el plànol anterior a 1936 que reproduïm de la urbanització de Can Rectoret, només hi ha grafiades dues edificacions, que
encara que no tenen llegenda podem interpretar com al sanatori i els safareigs,
exactament en les mateixes posicions del plànol cadastral actual.
L’edifici que avui ens queda va ser utilitzat com a vivenda i estudi-taller d’escultura fins l’any 1978.
Actualment
situat al carrer Júpiter numero 7 queda un edifici de serveis anomenat
safareigs o popularment “el castell”. Edifici completament abandonat,
ha estat okupat diverses vegades, amb tots els
desperfectes que s’hi ocasionen i amb tot el cost que suposa
desallotjar-los.
El constructor.
El constructor de l’edifici, que
ja havia fet moltes obres de Gaudi, va ser Josep Bayó
i Font (Barcelona, 1878 - 1971) va ser
especialment conegut per la seva col·laboració amb Antoni Gaudí en varies
obres. Al rosari monumental a Montserrat, la casa Batlló,
i la casa Milà a Barcelona. També va treballar amb Domènec i Montaner a l’hospital de Sant Pau, i amb Bernardí Martorell al Convent de Santa Maria de Valldonzella.
L’arquitecte
Joan Rubió Bellver. Nascut a Reus(1871) i mort a Barcelona (1952)
Del cercle de Gaudí amb qui va col·laborar moltes vegades. Les seves obra
coneguda a Sarrià es una casa de 1906 al Campmany núm.3, i a Barcelona:
Casa Golferichs a
L’any 1906 va entrar al servies tècnics de
Les seves inquietuds de millora de la societat el van portar a prodigar-se
com a conferenciant, a vincular-se a Prat de
A part de treballar a la finca de Can Rectoret
(incloent el disseny de les carreteres i camins d’enllaç) va participar
activament en tota la urbanització de la finca del Frare Blanc que arribava des
del Passeig de Sant Gervasi fins a cim del Tibidabo. De la mà del seu germà que
era enginyer va vincular-se amb els promotors del Tibidabo.
L’ajuntament de Sarrià va dedicar una plaça als Germans Rubió
Bellver.
Annex 1
Noves investigacions han fet possible localitzar els plànols de l’edifici
desaparegut del Sanatori, no només de les façanes i la distribució interior de
les diferents plantes, sinó de l’emplaçament dins de la finca.
Com havíem suposat l’edifici pròpiament dit del sanatori es situa una
mica mes al nord de l’edifici de serveis ( safareigs), encarat al sud per
aprofitar al màxim les hores de sol, i a una alçada superior.
D’aquest edifici del sanatori hem trobat fins ara poca informació a
part del projecte de l’arquitecte Joan Rubió.
El que si consta en documents de la guerra civil es que es va fer servir
com hospital dels membres ferits de les Brigades Internacionals. Els ferits
eren curats en els hospitals del front, o en els caps de districte i més tard
alguns eren enviats a Les Planes, que era un dels hospitals de recuperació.
Sobretot els dies 5, 6 i 7 d’abril de 1938 tots els ferits Brigadistes
son enviats a Catalunya.
Quan es va traslladar la base de les Brigades Internacionals a Catalunya es
van habilitar hospitals a : Barcelona, Les Planes, Badalona, Corbera, Manresa,
Mataró, Moià, Olot, La seu d’Urgell, i Vic.
A part del Sanatori, Les Planes fou un dels llocs d’aquarterament
dels membres de les Brigades Internacionals quan es va produir la repatriació a
partir d’octubre de 1938. En aquell moment de finals de 1938 hi havia a
la zona catalana 3.355 voluntaris i encara en van arribar 1.891 més, que
instal·lats a prop de Barcelona.
“las brigadas internacionales:
nuevas prespectivas en la
historia de la guerra civil y del exilio”. Jose
Sanchez Cervelló.
“la sanidad en las brigadas
internacionales”. Manuel
Requena.
“la cura balneària como terapèutica para los heridos
de guerra”. Revista española de medicina y ciruguia de guerra (1940)