Les grans finques del costat oest de Sarrià a 1900
Les informacions d'aquesta pàgina son fruit de les consultes a l'Arxiu Municipal de Sarrià, de la cartografia de l'Arxiu Contemporani de l'Ajuntamen de Barcelona, i sobretot del llibre "Els carrers de Barcelona: Sarrià" i "Els carrers de Barcelona: Les Corts" de Jesus Portavella
1 can mestres
2 can borràs
3 can monràs
4 el desert de Sarrià
5 can sentmenat
6 can caralleu
7 castell oreneta
8 santa caterina
9 monges sagrat cor
10 can serra
11 can mora
12 can ponsic
13 can carreras
14 monestir dels angels
15 can baruel
16 can falgas
17 convent dels caputxins
18 can canet riera
19 can amat de les escales
20 can vidal
21 can carreras de finestrelles
22 can senillosa
23 can girona
24 can barral
25 can raspall
1.Can Mestres
Comprada per Ramon Miralles abans de 1900.
L’any 1960 Comprada i restaurada per Agustí Pedro Pons,(Barcelona 1898-1971) metge, professor medicina, director Valle Hebron.
En morir a 1971 va passar a ser la seu de la fundació Pedro Pons, es propietat de la Universitat de Barcelona
3.Can Monràs. (casa del Baró de Balsareny)
Can Monràs ( nom dels masovers).
família Martin. Francisco Martin Martinez va ser regidor de bcn. Baró de Balsareny
Fill de Jaume Martin Descatllar casat a1754 amb Eulalia Martinez Pons
Ferran Martin Miravall mort a 1821 ( baró de Balsareny) casat amb Francisca Magarola Ardenas.
ella filla de Josep Magarola Clariana casat a 1755 a Francesca Ardenas
La filla Concepcion Martin Magarola(1811-1862) va morir a la casa de Sarrià.
casada amb Luis C Alos Lopez de Haro nascut 1805 que era Marquès d’Alós.
El seu fill hereu va ser José j Alós Martin nascut 1835, marquès i baró, de manera que la finca alguns en diuen casa del Marqués d’Alós.
Actualment Hermanas de la Asunción
2.Can Borràs
Va ser una finca molt lligada al poder militar i polític. Caldrien moltes pàgines per recordar els fets ocorreguts en guerres i atacs a Barcelona.
L’any 1454 l’Abadessa de Pedralbes va establir a Aldonça, muller de Gerau de Cruilles unes terres a prop de la font de Santa Eulàlia.
L’any 1563 el propietari es Ferran Maymo, Lloctinent General de Catalunya.
A 1612 consta com propietari Josep Dalmau de la Real Audiencia.
Al 1628 Jaume Corts, ardiaca de Santa Maria del Mar
I a 1764 compra la finca la família de Lorenzo Lladó, els descendents dels quals van ser Severo Borràs Rodriguez a 1819.
A l’any 1900 la va comprar Aleix Vidal Quadras Vilavechia, que a 1905 van refer l’edifici amb l’arquitecte Miquel Madorell Rius. L’oncle Manuel Vidal Quadras Ramon ja tenia casa a Sarrià l’any 1866 al final del carrer Sant Pere Claver, i Josefa Vidal tenia casa al carrer Caputxins.
Actualment es l’escola Dolors Monserdà-Santapau.(edifici remodelat a 1991)
5.Can Sentmenat
L’any 1325 Guillem Teixidor compra el mas.
Va ser reedificat pels Sentmenat a 1779 pel mestre obres Andreu Bosch
Finca de 165.000 m2 ( 10 ha de bosc)
4.El desert. (Convent dels Caputxins)
Hi havia una església dedicada a Santa Eulàlia de l’any 1463
La finca va ser cedida als Caputxins l’any 1.583
Durant la guerra dels francesos 1808 el General Saint Cyr va visitar el convent en una dels atacs a Sarrià.
Al 1813 el General Suchet va fer una visita i va parlar amb el monjo que feia les escultures.
Al 1823 les milícies van fer obrir la clausura per tal que les dones poguessin visitar els jardins, pagant entrada. El secretari de l’ajuntament Pere Janer certifica que el que es va recaptar va servir per a la fortificació del poble i per uniformes militars.
El convent va ser incendiat però no a 1835, sinó a 1838 quan ja havien marxat els frares a 1835. Entre tant el masover de Can Monràs va salvar molts llibres de la biblioteca.
Amb la desamortització va ser adjudicada la finca a Enrico Misley ( Notari Clavillart 13.08.1842) Total uns 31.000 m2
6.Can Caralleu
El camí per arribar-hi començava al desert i vorejava la finca de Sentmenat.
Coneguda també amb el nom de Xatart, i Garric, suposo que pel nom dels masovers.
Altres noms: Llisa de santa eulàlia, Demestre
Inicialment tenia 58.000 m2
propietari Josep A Bartra Juli que va morir a 1823, la seva dona Antonia Demestre va morir a 1854.Aquest any ja nomes li quedaven 9 mujadas. 43.500 m2
A 1870 era propietari Joaquim Bartra Demestre, comandant de voluntaris, que va fer rehabilitar la casa a 1877
La seva dona Soledad Ruiz va vendre la finca a 1916 i al final la va comprar l’ajuntament a 1960, quan ja nomes tenia uns 27.200 m2.
7.Castell de la Oreneta
Extensió total 85.700 m2
el formaven dues finques:
Can Bonavista :
Finca inicialment de 20.000 m2. Situada a la falda del cim on hi ha el castell de l’Oreneta.
A 1820 l’abadessa estableix a Joan Matas.
A 1835 passa als germans Trinxet, que ho venen a Antoni Rusinyol Casadevall, que va fer grans edificacions.
Al cap d’un any a 1844 ho torna a vendre a Josep Cantallops.
A 1856 el propietari es Josep Compte Ferran.(els plànols de 1886 diuen Enrique Compte)Hi ha Permisos d’obres a Ernesto Compte els anys 1909 i 1917
Mes tard va ser de la família Milà ( Comtes de Montseny),
Josep M Milà Pi, va ser alcalde de Bcn a 1899
Josep M Milà Camps, casat amb Montserrat Sagnier Costa. Va ser president de la Diputació de 1925 a 1930, i també a 1939.
Josep M Milà Sagnier(1918-2012) va ser advocat, casat a 1949 amb Mercedes Mencos Bosch.
Castell de l’Oreneta:
de la família Tous que el va fer construir entre 1880-1890, quan era propietari Ernest Tous Reppetti, i que va ser destruït durant la guerra civil.
a 1970 la va comprar la Creu Roja.
1978 l’Ajuntament va comprar el conjunt.
8.Santa Caterina
Extensió 400.000 m2
Quan era dels dominics de 1626 a 1842, es feia vi i oli i es criaven gallines pel convent de Barcelona (avui mercat de Santa Caterina)
va ser ocupada pels francesos a 1808, després va ser abandonada fins a la desamortització 1835.
El bisbe Josep Climent gran intel·lectual va arribar a Barcelona procedent de la universitat de València. Els vincles amb els dominics va fer que passes els estius a la finca de Santa Santa Caterina.
A 1768 va importar des de València 150 llibres de la suma teològica de Santo Tomàs de Aquino, pels estudiants del seminari de Barcelona.
9.Monges Sagrat Cor
Es tracta d’una segregació de la finca següent realitzada a 1843, quan les filles de Mariano Serra Soler que havien sigut educades a un col·legi de monges de Perpinyà va ser novícies d’aquestes monges i a 1843 van pensar en fer un col.-legi a Sarrià. Van rebre en herència una part de la finca de Can Serra. Encara que legalment no es va fer la cessió fins 1861.
10.Can Serra
Superficie aprox 80.000 m2
Finca de Mariano Serra i Mariana Muñoz i despres del seu fill, que va ser fundador a 1845 del Banc de Barcelona Jose M Serra Muñoz nascut a Xile (1810-1882) casat l’any 1832 amb Dorotea Chopitea Villota (1816-1891).
Una de les seves filles Dolores Serra Chopitea es va casar a 1853 amb el propietari de la finca del costat ( Can Mora), Isidre Pons Serra.
11.Can Mora, Can Pons
A 1807 Ramon Llordella la va comprar a Joan Canaletea, a 1835 la va comprar Manuel Compte Ferran. A 1888 se la van quedar els germans Vidal Quadras, que la a vendre un mes després a Isidre Pons Roura (marit de Dolores Serra Chopitea)
Que va posar-li el nom de Villa San Isidro.
Les obres de l’edifici principal van acabar l’any 1893
Extensió de la finca 110.000 m2
Projecte d’urbanització l’any 1929.
anunci urbanització finca a Gaseta Municipal de Barcelona nº 49 12.12.1932
L’any 1931 compra una part de la finca l’escola Tècnic Eulàlia.
El Tècnic Eulàlia va ser fundat 1925 en un altre edifici del Passeig Bonanova (el que havia sigut “Parque de la montaña”)
12.Can Ponsic, Can Alós.
Edifici antic cremat durant la guerra de 1714, l’original era del segleXVII
Reformada a 1892 per arquitecte Agustí Font Carreras, les obres van durar fins 1924.
la família va anar-hi a viure a 1924
Inicialment era Can Alós i va passar a ser Can Ponsic arrel del matrimoni de:
Ramon Ponsic Camps(1713-1755) casat a 1739 amb Ignacia Alós Fontaner
Ramón Ponsic casat amb Anna Castells, a 1884 va donar una part de la seva finca als caputxins per a refer el monestir que havien tingut al Desert.
13.Can Carreras, Sansalvador, Coronas, Campmany
Extensió de la finca 63.000 m2. Limitada per paret de maons.
30.200 m2 de regadius i fruiters, 7.300 bosc i jardí, 9.800 vinya i 14.900 de secà
En aquesta finca s’ha de separar el domini directe i el domini mitjà.
L’any 1750 Manuel Montero Salazar havia comprat 24.000 m2 a les monges.
Fins el segles XVII habitava la finca la família Vinyals, després el marmesor dels Vinyals ho va vendre a Francisco Forns (llavors eren 8 mujades) l’hereva es va casar amb el Baró d’Albi.
Després a 1827 el propietari va ser Josep Sansalvador
El 1847 Josefa Sansalvador urbanitza la zona nord de la finca a prop del monestir.
1859 la compra Tomàs Coma Miró(1801-1869) casat amb Cristina Carreras Xurriac. Que va morir l’any 1877, que la deixa en herència la seu germà Josep Carreras Xurriac( -1915) casat amb Rosa Coronas Espalter
Josep Carreras Xurriac va ser membre de l’acadèmia de medicina, i tenia un germà regidor de Bcn 1875
Les cases de Montero eren les que formen la placeta a costat de Matoneria: Moré, Pons, Soler, Brugada, Malet, Marse, Soler, Nogués, i c/ Salut Humbert, Patxot, Compte, Julit
14.Can Campanyà (Monestir dels Àngels)
Abans dita Can Rifós de Cantallops. Extensió 145.000 m2
Propietari 1772 Miquel Pujol, després Salvador Font Pujol casat amb Mariana Vinyals
El 1838 es ven a Fco Andreu= Maria Maignon
Al 1885 s’ho queda la filla Isaura, que a la seva mort a 1892 ho reparteix entre 4 fills
Una part dels terrenys els va comprar Josep Deu i Mata, i la casa i voltants a Pau Senties Badia
A 1906 els fills de Pau Senties la van vendre a les monges 24.309 m2
De fet les monges s’hi van instal.lar a 1922 i marxaren a 1976 a Sant Cugat del Vallès (actual convent de Sant Guzman).
El monestir dels Àngels va estar primera a Barcelona des de l’any 1473.
Al 1485 ocupen la capella a les afores porta Sant Daniel.
a 1562 es traslladen al conegut com Convent dels Àngels de Barcelona que va ser inaugurat l’any 1566
A 1906 van vendre el convent de Barcelona al Sr. Mateu dels ferros
15.Can Baruel
Situada dins les terres de la finca de Santa Caterina.
a 1866 els Buxó van vendre a Josep Bosch Riba.
A 1871 Pere Baruel Balasch, paleta de Sarrià, compra 28.000 m2
1954 es va urbanitzar la finca obrint el carrer Joaquin Albarran
16.Can Falgas
Antoni Costa Font, situada entre Can Baruel i el límit de Esplugues
Actualment finca per entrada Carrer Ardena 25, ara te 4.000 m2
17.Convent Caputxins de Santa Anna.
Ramón Ponsic Infantas, casat amb Anna Castells, a 1884 va donar una part de la seva finca als caputxins per a poder substituir el monestir que havien tingut al Desert. ( veure núm.12 Can Ponsic, Can Alós )
Van iniciar les obres a 1887, i es va inaugurar a 1891.
19.Can Amat de les Escales, Vinyals, Duran
Extensió 276.000 m2
fins el segles XVII era de la família Vinyals , després el marmessor Vinyals ho va vendre a Francisco Forns i l’hereva es va casar amb el Baró d’Albi
Es anomenada també Can Duran de les escales (quan va ser propietat dels Duran).
Jose A Duran Brasso, la va deixar en herència al seu net Rafael Duran Ponsic.
El fill Enric Duran Duran (1840-1894) va ser alcalde de Barcelona de 1879-1881.
Per problemes econòmics va anar a subhasta (1899) i la va comprar Eusebio Güell, que va demanar un permís d’urbanització a 1901, aprovat a 1904.
Entre tant a 1903 ven a Ignasi Sala Massaguer
Estava unida a la finca de Can Vidal o Torre Xica( veure Golf de Sarrià.)
A la finca es feia un bon vi que surt a la exposició agrícola de Madrid de 1857
Eusebi Güell Bacigalupi (1846-1918) casat amb Isabel Lopez Bru. Regidor Bcn a 1875
18.Can Canet de la riera
La finca inicial era de 60.000 m2.
Edifici d’origen medieval, ampliació de segle XVII, després va anar reduint la extensió de la finca.
Al 1920 ho va heretar Mercedes Llobateras Canet casada amb Joan Puig Rius,
La família va marxar a 1947.
al 1947 ho va vendre a Josep Marti Gaza, que ho incorpora a”Cia Iberica de Urbanizaciones”, que a 1954 va vendre la major part a Tenis Barcelona
20.Can Vidal. Golf de Pedralbes
Actualment no hi ha cap camp de golf a Pedralbes però des de 1912 fins a 1954 hi havia el Club de Golf de Pedralbes, i que amb el temps es diria Real Club de Golf del Prat.
El primer president i ànima fundadora va ser Cosme Damián de Churruca y Dotres, (1897-1971) segon Comte de Churruca, casta amb Mercedes Girona Salcedo.
En aquest afer va ser la mà dreta de Eusebi Güell, doncs el fill d’Eusebi Güell estava casat amb Virginia Churruca Dotres.
El club es va ubicar en una finca de cultiu de 10 hectàrees situada a Sarrià i que havia estat comprada en subhasta el 1899 per Eusebi Güell, a l’antic alcalde de Barcelona Enric Duran Duran.
El camp de golf, que ocupava deu hectàrees de la finca, disposava d’un recorregut de 9 forats. Tres de Par 4, i sis de Par 3.
Les oficines i els vestuaris ocupaven la antiga casa de Can Vidal. Més tard es va fer una piscina i pistes de tenis.
Després de 42 anys de funcionament la afició havia crescut tant que calia ampliar les instal·lacions. Això va coincidir el moment (1953) en que es començava a definir el campus de la ciutat universitària.
Després de l’any 1954 encara es va fer alguna activitat i a 1960-1963 es va fer un circuit de Cross.
Per a continuar les activitats del golf es va escollir una finca del Prat de Llobregat on es va inaugurar el projecte de Javier Arana l’any 1954, passant a dir-se Real Club de Golf del Prat. Al pas al Prat va ser importantissim doncs de 180 socis en poc temps es va passar a 1200 i de 10 Ha., es va passar a 60 Ha.
21.Can Carreras de Finestrelles, Caserna del Bruc
Extensió de 48.500 m2
Ignasi Carreras Verdaguer (1822-1900) havia comprat 6 finques entre 1854 i 1866. Casat amb Caterina Compte. Al morir a 1900 es divideix la finca entre els fills Joaquim i Jaume
Joaquim Carreras Compte(1853-1931) casat amb Gertrudis Macaya Gibert ven a 1928 a l’exèrcit per fer la caserna, la casa dels Carreras va ser enderrocada.
22.Can Senillosa
Josep Fidel Pujol Senillosa era tresorer reial de la renta de les salines.
edifici planta quadrada amb teulada a les quatre vessants amb llanterna al mig.
amb capella on el 1760 s’hi van casar Josep Navarro i Raimuda Pujol Senillosa
23.Can Manuel Girona
Formada per la compra de 8 finques. Extensió 40.000 m2
1823 Rita Agrafel compra a Josep Amat les vinyes del Mas Artès.
1857 Manel Girona compra a Joaquim Molet
1862 Manel Girona compra a Antonio Canals Nogue.
La casa acabada 1863 mestre d’obres Josep Masdeu Puigdemasa
Manuel Girona Agrafel (Tàrrega 1817-Bcn 1905), casat a 1844 amb Carolina Vidal Ramon, de la família dels Vidal Quadras. Va ser banquer. A l’any 1905 va pagar les obres d’acabament de la façana catedral, va ser alcalde de bcn.
.
24.Can Barral (cotxeres tramvies)
Al plànol de 1901 consta com a propietari Joaquin Morell, abans era de la familia Feu - Llanza
A 1918 sociedad Argos Sport Club
1844 Morell ediifica varias cases.
25.Can Raspall
Propietat de Jaume Janer que a 1739 la va vendre a la família Raspall que eren abaixadors a Barcelona.
a finals del XIX comprada per Eusebi Güell