La finca de Can Gironella

Com ja sabeu era una gran finca situada a les afores de Sarrià on avui comença el Passeig de Sant Joan Bosco, on ara hi ha la Clínica Corachan, i la casa Santa Dorotea,

Quan es va vendre es va convertir en 18 finques on es van edificar cases.

A Sarrià coneixem als Gironella per la seva finca, no per la vinculació a Sarrià doncs no tenim noticies que participessin en la vida del poble. Els Gironella compraren diverses finques contigües entre 1772 i 1806.Vivien a Barcelona i lo de Sarrià era la finca de recreo.

A 1839 va decidir deixar la finca de Sarrià i se li va ocórrer fer una rifa.

El 15 d’agost de 1839 anuncia la venda de 21.000 paperetes a 4 duros cadascuna i obté permís del delegat d’hisenda per a fer la rifa a gener de 1840. La rifa no va arribar a fer-se doncs no es van vendre ni la meitat de les paperetes.

Al final a 1850 va vendre la finca per 41.250 lliures a Josep Buigas Gauran que ja tenia compradors per a les 18 parcel·les.

Miquel Clavé es va quedar la casa antiga.(avui es l'escola de les Salesianes)

A mitjans de 1852 ja s’havien fet la casa, Jaume Rigalt, Pere Costa, Ramon Yañez, Jacint Ratés, F. Jordana, Salvador Pons, Magí Puig ( dues cases), Joan Carsi, Josep Buxareu, i el propi Joseph Buidas.

Els que encara no s’havien fet la casa eren: Mariana Garriga de Lluch, Joan Casamitjana, Erasme Gassó, Baltasar Vernet, Carles Roger, Jaume Urgell, Felix Macià i Manel Camps.

Al moment de la venda la finca tenia 68.000 m2, i hi havia 3.000 arbres, entre ells 600 taronjers.

Procedia de la compra de 10 finques iniciada pel avi, Cristobal Gironella iniciada a l'any 1772.

Em sembla interessant donar a conèixer especialment la figura d’Antonio Gironella que va ser l’últim propietari de la finca. Sovint tenim identificat Sarrià amb personatges del règim monàrquic anterior a la democràcia, d’idees antigues, defensors de la societat establerta. Exemples com el marquès de Sentmenat, partidari del rei absolutista, Joaquin de LLanza defensor de Ferran VII, els Sagarra destacats Carlistes, etc.

Antoni Gironella encara que d’una família rica i acomodada fins a tenir una de les grans finques dels voltants de Barcelona, que com la del Laberint d’Horta va ser visitada pels reis en més d’una ocasió.

Orígens familiars:

Cristòfol Gironella (1700-1781)

Es va casar amb Àngela Pujol, era sastre però amb molt bons contractes. El 1734 el propi Marquès de Sentmenat li encarrega la confecció de 576 uniformes del Regiment de Dragons per 7.270 lliures. Això li permeté introduir-se en el mon dels negocis, al 1739 participa amb el seu germà Magí en el comerç marítim, fleta barcos. Al 1758 ja es propietari de 17 mujades a Sants. A 1755 es arrendador de els fruits i rendes de la Baronia de Bellpuig. A 1759 renuncia al ofici de sastre al·legant que ja anys que no si dedica i deixa el seu càrrec en el gremi de sastres.A 1761 demana entrar a la junta de comerç de Barcelona.

Cristofol Gironella Pujol ( 1727-1790)

Es va casar a 1766 amb Teresa Tomba, seguint la tradició família era de sastre i negociant. A 1759 també renuncia al gremi de sastres i a 1763 entra a la Junta de Comerç de Barcelona. Obté el títol de Ciutadà Honrat de Barcelona a 1780.

Josep Gironella Tomba

Es va casar amb la filla del Sr. Ayguals. Matriculat com a comerciant des de 1794 va ser diputat de l’Ajuntament de Barcelona a 1798. a 1802 va tenir convidats a la seva finca al rei Carles IV i als Duch de Nàpols. Amb el Rei van de caçera pels boscos de Sarrià i Pedralbes.

Antonio Gironella Ayguals ( Barcelona 1798- Paris 1855)

Es va casar amb Maria Dodero, filla de Antonio Dodero família dels comerciants Genovesos. I a traves d’ells va emparentar amb els Sagnier i els Vilavechia.

Ens ajuda a entendre l’entorn de connexions familiars el fet que la seva germana Josepa estava casada amb Erasme Janer Gònima que era Regidor de Barcelona a 1833 i Alcalde a 1846, i el nebot Joseph Janer Gironella va ser també Alcalde i una carlista convençut.

Es un personatge amb una evolució molt gran, doncs de petit visqué un ambient absolutista monàrquic i als 4 anys va estar-se la família real a casa seva a Sarrià.

De jove va col·laborar coma escriptor a la publicació revolucionaria " El propagador de la libertad" i va escriure obres de teatre.

A 1822 durant el trienni liberal va pertànyer a les diputacions en el grup radical.

Al 1 de novembre de 1823 va signar el tracta de capitulació de Barcelona i l’ocupació de les places militars de Barcelona, Tarragona i Hostalric. Document signat a Sarrià que era el quarter general dels francesos( 100.000 fills de Sant Lluís). Els altres signants van ser els Mariscal Rotten, els tinents Coronels Jose de la Torre i Ramon Galí, i Antoni Gironella i Josep Elias representants dels ciutadans de Barcelona.

A 1835 es el president de la junta revolucionaria, i també comandant del 6º batalló de la milícia urbana i col·labora amb el diari "el vapor". Firma els documents en nom de la Junta de Barcelona.

Acusat dels fets de 1835 es deportat a Canàries fins 1838.

Tot això ni li impedia la seva gran fortuna doncs a gener de 1836 apareix com un dels mes gran contribuents de Barcelona.

A 1838 es presenta a senador amb la candidatura del progrés amb Juan A. Llinas i Felipe Monlau, que seran uns dels grans defensors de la modernització de Barcelona fent enderrocar les muralles.

Va participar a la fundació dels Comuneros ( espècie de logia masonica) i va tenir enfrenaments amb la Lògia del Gran Oriente Español.

Els últims anys de la seva vida els va passar deportat a Paris on vivia amb la seva filla Andrea que es va casar a 1850. El fill Ernest a 1865 també vivia a Paris i la filla Avelina a Montpelier.