Estem parlant d'un col.legi que va existir a la cantonada del carrer Carrasco i Formiguera i Passeig de la Bonanova, davant de la finca del marqués de Fontanellas.
La primera va ser el Col.legi "Imaculada Concepció" de la família Casanovas. 1880 a 1898.
L'any 1837 va arribar a Sarrià el metge Salvador Casanovas Ferran, nascut a Girona a 1795. Del seu matrrimoni amb Rosa Maqueli Garriga de Barcelona, només van tenir cuatre filles nascudes entre 1837 i 1845. Es deien Dolors, Concepció, Mercé i Filomena. Es van dedicar a l'escola.
A l'any 1880 van demanar permis per a construir un edifici dedicat a escola, que van fer funcionar durant 12 anys.
Les monges van comprar el co.legi a la família Casanova a 1898 i van començar les clases al mateix octubre. L’any 1905 era tan gran l’èxit que van comprar un terreny al costat on van fer un edifici, i entremig dels dos una gran capella. Aquest nou edifici es va dedicar en part a noviciat i també a internat d’alumnes.
Al 1914 van decidir untilitzar també l’edifici com a Casa Generalicia
A 1925 a les sales de la planta baixa s’hi va fer una gran gran exposició amb imatges, medalles, pintures referent a la Divina Pastora, amb motiu de la celebració de 75 aniversari de la fundació de l’ Institut. L’acte principal va ser la coronació d’un imatge amb un corona de plata que era obra del orfebre de Sarrià Sr. Antoni Urpí.
L’any 1935 consta que hi vivien 32 monges. Del mateix any i d’una relació de les assegurances fetes per les monges existeix una relació detallada dels bens assegurats de la que, per fer-nos una idea de l’escola, destaquem:
24 bancos reclinatorios, 2 pianos, 4 salones revcibidor con 50 sillas, mas otras 350 sillas por toda la casa. 3 relojes de pared. 20 cuadros al oleo, mas 300 cuadros pequeños, 4 maquinas de escribir, un montacargas. 70 camas, correspondientes a 40 religiosas y 30 internas. 4 clases de 40 pupitres, 3 clases de 35 mesas y aula de parvulos con 20 sillitas. 4 bibliotecas, laboratorio, y un museo
Els primers dies de la guerra civil va ser cremat l’edifici i va quedar en tant mal estat que es va perdre totalment.(1936)
.
Judith Pujadó en el seu llibre “Contra l’oblit: els refugis antiaeris poble a poble” diu que el 10 d’abril de 1937 el Sr. Alfons Sentis, que participava en la construcció d’un refugi al desert de Sarrià va rebre permís per a retirar 2.000 totxos de les runes del convent de la Divina Pastora.”