L’oculta història del Desert de Sarrià
Com ja sabeu ens referim a la finca que era dels caputxins des de 1578 fins l’any 1835 que amb l’expulsió dels religiosos i la desamortització va anar a parar a mans d’un estranger, el Sr. Misley.
Era una italià, ENRICO MISLEY, nascut a Módena a 1801 i mort a Sarrià a 1863.
El príncep Francesco IV del ducat de Módena era molt ambiciós i volia engrandir el seus dominis i tenia l’afany d’unificar els estats del nord d’Itàlia. L’any 1826 va entrar en contacte amb l’advocat Enrico Misley. Altres historiadors diuen que va ser Misley qui va engatusar al príncep.
Enrico era un home lliberal integrat en les corrents europees més contràries a les monarquies absolutes. Havia estat a París en contacte amb la "Lliga dels cosmopolites" constituïda el 1830 pels lliberals del sud d’Europa, on hi havia entre altres els francesos Lamarque i Lafayette, els espanyols Torrijos, Galiano i Mina, i els italians Buonarroti, Salfi i Linati.
Estant Misley a París el 1830 va esclatar la revolució de juliol (1) que volia aconseguir el canvi de model d’estat i ràpidament s’intenta exportar l’idea a Itàlia. Abans ja s’havia intentat una experiència similar a Espanya durant el trienni 1820-23. A Módena contacta amb Ciro Menotti un afiliat als carbonaris, i s’hi va involucrar el propi príncep Francesco IV. A finals de 1831 la conspiració ja estava a punt però, sigui perquè el príncep es va fer enrere o que es descobrís el pla, el cert és que va fracassar. Va intervenir l’exèrcit papal, i Misley va fugir i Menotti va ser condemnat a mort.
Els seus contactes a Espanya podem suposar que eren Mina i Torrijos que hauria conegut a França i amb la protecció del propi Espartero sense gaires explicacions lògiques el 1841 se li concedeix la finca expropiada als caputxins de Sarrià. No és que la comprés com les altres finques desamortitzades sinó que se li va fer una concessió molt especial perpetua per a instal.lar-hi una fàbrica de productes químics de substàncies animals pagant un rèdit del 3 % del valor de la finca que s’havia cremat al 1838, oferint l’interessat a canvi fundar una escola de pàrvuls a la població. No cal dir que ningú va veure la fàbrica i sembla que l’escola si que va funionar.
En Misley va publicar un llibre a Barcelona exposant un mètode per acabar amb el deute creixent del govern espanyol i el va dedicar a la Reina. Després encara va marxar un temps a Piamonte d’on va ser expulsat a 1850, i va tornar a Sarrià, on va morir el 1863.
(1)Durant aquesta revolució francesa coneguda com la de juliol del 1830, reunida l’assemblea el 6 d’agost de 1830 va donar la corona francesa a Luis Philipe d’Orleans. Era una concessió al model monàrquic però no hereditària, sinó votada en assemblea. Si fem memòria l’elegit era fill de la duquessa d’Orleans que va viure a Sarrià.