Maria Lluisa Adelaida de Borbon Penthievre va arribar a Sarrià l’any 1797 i s’hi va estar 11 anys. Havia nascut a París el 13 de març de 1753 i s’havia casat amb el Duc d’Orleans.
Tot i ser de la família regnant a França, a la seva casa de París es reunien els descontents de la corona i era centre de les conspiracions contra Lluís XIV i Mª Antonieta. Ella era filla d’una de les famílies més riques de França.
L’any 1789 la Revolució Francesa va acabar amb la monarquia absoluta i va posar en funcionament la guillotina on van morir la família real i molts nobles. El Duc d’Orleans encara que era noble i formava part de la família real va ser diputat a la comuna en representació de la noblesa, però de poc van servir-li els seus afanys revolucionaris ja que va ser guillotinat l’any 1793.
Ella, la duquessa d’Orleans abans ja s’havia separat del seu marit i havia tornat a casa dels pares. En no sentir-se segura va fugir com tants altres nobles i bisbes cap a Barcelona acompanyada de la duquessa de Borbon, el diputat Rouzet i 12 servidors. Algú els devia aconsellar instal.lar-se discretament a Sarrià evitant així conflictes diplomàtics doncs el govern espanyol no autoritzava la residència dels fugitius de França, per no crear una Cort en el exili.
La comitiva va arribar al novembre a Sarrià es va instal·lar provisionalment en una casa del carrer Major que era dels Negrevernis. Però transcorreguts uns mesos, el 25 d’agost de 1798, van anar a una casa més gran i millor equipada, en el número 1 del carrer dit dels Senyors (avui carrer de la Duquessa d’Orleans) a la cantonada amb el carrer de la Creu i la baixada de l’antic camí de Pedralbes, propietat del Sr. Albareda.
Podem fer-nos una idea del carrer dels Senyors veient les comoditats que es relacionen en el document de lloguer, signat per la Duquessa:
"En el piso superior además de un recibidor y una sala existen diez dormitorios con un total de doce camas con colchón de lana, provistas de sus colchas, cubrecamas, cortinas de muselina o indiana, tocadores charolados, mesas doradas, espejos, cortinas en los balcones, juegos de sillas, canapés, cómodas o canteranos, rinconeras, estanterías con figuras o curiosidades, repisas de caoba, innumerables cuadros y imágenes de santos.
En la planta baja, principal y más lujosa hay otros tres dormitorios llamados cuarto de San Juan, de San Segismundo y de San Jerónimo. También un cuarto de la chimenea con canapés, mesa de juegos y sillería amarilla y la sala de estar grande con su moblaje correspondiente. En el comedor existen 4 mesas dos grandes y dos pequeñas, que pueden unirse formando una sola, catorce cuadros cubren las paredes con uno mayor en la cabecera que contiene el retrato de Su Majestad Carlos IV.
Figuran en los ángulos del fondo dos alacenas muy provistas de vajilla de toda especie, vinagreras, fuentes, fruteros, bandejas, jarros y jarrillos de cristal, tazas, teteras de China, tarritos para mostaza, varios docenas de platos de pipa blanca y otras de los de pipa con cenefa de color verde y otras extranjeras de flores verdes.
En la despensa contigua se hallan otras siete docenas de platos, entre llanos y soperos, una porción de cafeteras, soperas, salseras, jofainas, botellas para vino, tres brocales para el agua de nieve, candeleros de latón con espabiladeras, cinco candeleros de plata y una escalfeta o braserillo para fumar.
Existe también un oratorio con todos los ornamentos para celebrar misa, y un cuarto del billar con dieciocho tacos y once bolas entre grandes y chicas, con una cubierta grande para tapar la mesa."
En declarar Napoleó la seva intenció d’entrar a Espanya amb els seu exèrcit la duquessa l’any 1808 va decidir marxar cap a Menorca, on va estar fins el final de la guerra. I amb la restauració de la monarquia a França el 1830, el seu fill Luis Philipe va ser proclamat rei.