Els montepíos de socors mutus.
Estem davant d’un fenomen d’organització social voluntària típic de mitjans de l segle XIX. A 1868 trobem a Sarrià 5 montepios amb un total de 486 associats.
Hereus de les antigues cofraries que a partir del foment de la vida cristiana van anar derivant de la simple caritat als pobres i desvalguts cap a un sentit mes ampli de fraternitat. Però de fet segueixen lligades a una parròquia ( totes tenen noms religiosos) i a un veïnatge.
Bàsicament es tracta d’una assegurança per a poder cobrar un salari en els dies de malaltia en que no es pot treballar i per tant apropiat son apropiades als artesans i treballadors. També podien incloure altres funcions com la vetlla de malalts.
Cada associat pagava 20 rals d’entrada per a ser soci i després 4 rals mensuals.
Si queia malalt cobraria 12 rals diaris cada dia de la malaltia, i si durava més de tres mesos es reduïa a 6 rals diaris fins els sis mesos en que s’acabava la prestació. No estava prevista la invalidesa permanent ni compensacions per la defunció.
No deixa de ser curiós que s’implantés en uns moments de molta feina i prosperitat al poble, de creixement econòmic, de negocis, d’obertura de carrers, etc. I si coincideix en una època de molta gent demanant caritat pels carrers, d’iniciatives com la sopa populars, etc.
Aquest afany de protegir-se, de no quedar despenjats, fora de l’eufòria col·lectiva ve a dir que potser s’havia acabat els sistemes antics de solidaritats familiars, veïnals.... i que s’iniciava el procés de egoisme individual en que cadascú només mira per ell. I per tant es fa necessari, s’organitza i s’institucionalitza la assistència social.
Altrament alguns montepíos (no ens consta dels de Sarrià ) ampliaren les funcions al que avui diríem "caixes de resistència" davant les vagues obreres, tancaments de fabriques, etc. I de fet en algun moment van arribar a prohibir-se per governador com a març de 1857.
Antecedents cronològics a Sarrià.
Sopa per els pobres.
Comencen els montepios a partir de les cofradies de la parròquia.
A efectes estadístics de la dimensió d’aquest fenomen ens consten les dades de 1868;
|
Montepio |
associats |
|
San Teodoro Niño |
47 |
|
Ntra Sra Carmen |
60 |
|
San Antonio de Padua |
82 |
|
San Pedro Apostol |
122 |
|
Portantes del Santo Cristo |
175 |
En la organització interna i funcionament els diferent montepios eren molt semblants. Tots tenien president, secretari, tresorer, comptador i els infermers que no tenien cap funció mèdica més que la de anar a visitar a casa els malalts per a confirmar que no podien treballar i veure les necessitats que poguessin tenir doncs apart de la paga corresponent hi havia algunes ajudes en espècies.
En una relació de 1849 apareix que la de San Pedro Apòstol a part de pagar 42 rals en metàlic va donar ajudes per valor de 420 rals i la de San Antonio 16 rals en metàlic i 820 en espècies.
A 1857 en refundar-se la de Sant Antoni, hi havia la pega de que per llei només podien ser socis persones de la classe obrera, però aviat es va aclarir que a Sarrià era diferent doncs no hi havia fabriques en el poble i per tant es presenta un cens de 700 braceros.
La seva acció va ser important i la seva durada llarga doncs en una ressenya de Mosen Basany de 1921 encara ens cita existents:
El Montepio de San Pedro Apostol estatuts reformats a 1916
Montepio del Carmen reglament reformat 1920
Montepio de portants del sant crist, aprovació del governador 1897
Montepio sant antonio de padua, aprovats 1909
Montepio de senyores de Santa Eulalia
Citem a continuació els noms dels socis de 1862.