La mort de Josep Margenat
En referència a la nit del 5 de setembre de 1843, trobem aquesta noticia en el llibre "Barcelona antigua y moderna de Andreu Pi Arimón;
" Por la noche una partida de unos 50 hombres salió de Barcelona y fue a sorprender a unas personas de opiniones anti-centralistas que se suponía que se iba reuniendo cada noche en el pueblo de Sarriá.
Capturaron en efecto 7 u 8 sujetos, pero se alarmó el vecindario queriendo liberar a los presos, se trabó un pequeño combate y fueron fusilados en el acto de querer escapar D. Jose Margenat, farmacéutico del pueblo, y D. Ramon Vallejo tejedor de velos. A Barcelona solo llegó Jose Renart, empleado de la Diputación provincial, a quien se puso luego en libertad."
En el diari "El Constitucional" del 6/9/1843 la noticia era mes curta ;
"En Sarrià se ha creado una Junta compuesta de individuos moderados, a cuyo frente está el siempre furibundo Parlader. Prim está en intimas relaciones con ellos.
Son las 11 de la noche y acaba de entrar en la ciudad una pequeña fuerza de tropa armada la que ja sorprendido a la Junta Moderada . Dicese que han muerto algunos individuos de dicha Junta y han hecho un prisionero."
El llibre "Historia militar y política del General Juan Prim" de Francisco Gimenes 1860 diu a la pag.218:
"En la noche del mismo día 4 salieron unos 50 hombres de Barcelona con el fin de sorprender a varias personas que se creía celebraban reuniones en Sarrià para oponerse a los planes de la insurrección. La sorpresa tuvo lugar en efecto, pero alarmado el vecindario se trabó un pequeño combate que produjo la retirada de los pronunciados, si bien fueron víctimas de su venganza D. Jose Margenat, farmacéutico del pueblo, y D. Ramon Vallejo, tejedor de velos. A la ciudad sólo llegó D. Jose Renart, a quien se puso luego en libertad."
La noticia es refereix a Josep Margenat Cuyàs nascut a Sarrià a 1807 i mort a 1843. Tenia una farmàcia a la plaça de Sarrià, a la cantonada del carrer major on ara hi ha la Caixa de Catalunya. A part d’això tenia una fort interès per a les coses públiques, i va estar clarament vinculat al govern municipal a la època (1833-1843). El trobem com a dipositari els anys 1838, 1839 i 1842. I com a síndic 1839-40-41 i 43. L’any 1833 s’havia casat amb Francisca Bonaplata Valentí, filla del fabricant Salvador Bonaplata Curriol.
Mirem de situar aquests fets a la seva època.
Quan diu "anti-centralistas" es refereix a que no eren partidaris de la Junta Central que s’havia creat al agost de 1843 a Barcelona en contra del Govern de Madrid i sobretot en contra de la regència del General Espartero. Aquest aixecament, revolta, insubmisió o com en vulguem dir, va aconseguir que Espartero deixes el govern i marxés a Portugal.
Preocupat el nou govern per que a Barcelona no parava la agitació es va nomenar al militar Juan Prim ( ídol en aquell moment dels lliberals ) com a cap militar i va entrar a Barcelona com un heroi. Encara que aviat se li va veure el llautó, doncs va intentar desarmar a les milícies urbanes com a primer pas per a sufocar la revolta. La reacció popular ( Jamancios )va ser tan forta que Joan Prim va haver de sortir de Barcelona i s’instal·là a Gracia iniciant una vegada més la lluita militar contra la ciutat arribant a bombardejar Barcelona. En aquest situació Joan Prim buscava el suport dels moderats i fins i tot dels antics carlistes a qui va donar armes per atacar als grups de voluntaris armats de la ciutat que defensaven la Junta Central.
De Joan Prim i Prats podem dir copiant al escriptor Josep Pla que durant gran part del regnat de Isabel II el fenomen polític mes gros i que dona més esperances als anticonvencinals fou el General Prim. I fins i tot el grup polític republicà de Terrades estigué en relació amb Prim i amb les seves 7 o 8 temptatives de apoderar-se del govern.